Vins d'hivern.

Durant l'època més freda i de menys hores de sol, davant jornades de recolliment en la llar, són ideals vins que no ens facin anar amb presses.

Negres de criança considerable i coberts, amb bona estructura i aromes com el cacau, espècies o tabac, d'aquests vins que demanen ser oberts una estona abans.

Poden ser un bon aperitiu, i per descomptat, paral·lels indiscutibles de guisats, platillos, peixos al forn i embotits cuits i curats i escudelles amb carn d’olla.

Malgrat tot, actualment ningú és alliberat del fugaç i inconvenient àpat anomenat “de treball”, sigui estiu o hivern. Per a ells aniran millor els negres més joves on predominin les aromes de fruita i ofereixin la vitalitat d'una acidesa més marcada.
Una altra opció seran els blancs fermentats en barrica més lleugers, amb notes aromàtiques de vainilla, fonoll, fruita seca o poma al forn.

Els caves juguen un paper principal en totes les seves vessants. Els més joves són una bona opció per als aperitius, els més criats poden ser l'eix de tot un banquet com si d'un blanc criat es tractés. Els caves dolços són una opció intel·ligent per a postres lleugeres a força de fruites, ja siguin crues, cuinades o confitades.

Els vins aromatitzats tipus vermut o vins quinats també tenen el seu racó per als aperitius relaxats. Amb el fred són certament expressius sense gel.

I per acabar, els vins dolços. L'hivern és el seu gran moment. Moscatells joves o criats i garnatxes més o menys denses poden convertir la pasta de full, el brioix, la crema cremada, les pomes al forn, el pa de pessic, totes les galetes imaginables, els torrons i les neules en una veritable experiència.

Font: “El vi neix a la vinya”. Màrius Fuertes i Mateu. Cossetània Edicions.