En què consisteix un tast de vi?

A Carviresa  Cellers des dels nostres inicis hem realitzat un gran nombre de tastos en les nostres Agrobotigues tots ells dirigits pels creadors del vi a tastar, enòlegs i sommeliers.

Bé és cert que a causa de la situació actual vam haver d'ajornar tastos i altres esdeveniments que teníem programats  i esperem molt aviat tornar a la rutina de la nostra agenda lúdica per a oferir com sempre grans experiències i unes magnífiques jornades on compartir i gaudir del vi al costat d'espectaculars maridatges.


Instantània d'una dels nostres nostres tastos en l'Agrobotiga de Tàrrega
 

En aquest article us volem mostrar, en trets generals en què consisteix un tast posat, és fàcil d'aprendre, però difícil dominar el seu art.

Tastar un vi és sotmetre'l als nostres sentits, en particular al gust i a l'olfacte, per a determinar la seva qualitat. Encara que, cal no oblidar que la vista, el tacte i fins i tot l'oïda, també intervenen en el tast. Per això, tastar un vi consisteix a analitzar-lo atenent tres qüestions bàsiques:


1.- Anàlisi visual: el color, la transparència, lluentor, intensitat, matisos del pigment i formació de bombolles.

En destapar una ampolla el primer que cal analitzar és el seu suro. El suro ha d'estar sempre lleugerament humitejat pel vi. En pressionar el suro s'ha de comprovar la seva flexibilitat, la seva aroma i confirmar que només fa olor de suro lleugerament envinat. Quan el suro presenta olors fortes i estranyes, pot haver-hi contaminació en el vi.

Una vegada comprovat que el suro està en bon estat, servirem el vi en una copa fins aproximadament un terç de la seva capacitat. Agitarem suaument la copa i la col·locarem davant de la llum. D'aquesta manera, veurem si el vi està net, sense sediments i decidirem si convé decantar-lo o servir-lo directament.

Comprovarem la seva lluentor. I què millor que fer-ho inclinant una mica la copa cap endavant sobre unes estovalles o fons blanc, per a apreciar la intensitat del color i el matís del vi. Els vins blancs amb reflexos verds o subtilment daurats són vins joves, i els que tenen reflexos intensament daurats o ambre són vells, és a dir, han estat criats en fusta.

Els negres joves són de color violaci, i a mesura que envelleixen adquireixen tons rogencs.




2.- Anàlisi de les aromes: fruiters, florals, herbacis, torrats i especiats, valorant la seva neteja, complexitat i intensitat.

Aquesta és la fase més important i decisiva en un tast de vi. Per a fer-ho bé cal acostar el nas a la copa per a comprovar de manera global que no hi ha aromes desagradables en el vi. Mai s'han de detectar olors picades, sofres, all, cautxú o paper.

Després cal remoure la copa perquè les aromes del vi s'airegin, i és aquest moment acostar de nou el nas i intentar reconèixer les olors del vi. Els millors vins són sempre aromàtics i complexos, i es van obrint, expandeixen o apareixen en la copa, fent-se més expressius a mesura que fan contacte amb l'aire.

La primera sensació notable, i la més fàcil d'explicar és la intensitat aromàtica. Segons la potència es qualificarà el vi per la seva intensitat des de feble fins desenvolupada, passant per altres adjectius com a neutra, insípida, discreta, tancada, aromàtica, oberta, expressiva, forta o intensa.

El pas següent és observar la neteja aromàtica, és a dir la seva nitidesa des de l'absència de defectes. I el pas final consisteix a realitzar l'exercici més espectacular: la identificació dels matisos aromàtics. Se sol procedir identificant una olor: el gerd, la vainilla, la mel, el cafè, les xocolates o altres.



3.- Anàlisi de les sensacions en boca: acidesa, impressions dolces, astringència donada pels tanins, matèria i cos, equilibri, persistència de les aromes, etc.

Després d'analitzar les aromes es procedeix a degustar el vi en boca, per a això s'ha de beure lentament una petita quantitat de vi. Un glop mitjà per a mantenir-lo i remoure'l en la boca durant uns segons. El primer contacte del vi es nota en els llavis i en la punta de la llengua.

Per a assaborir el vi s'ha de passar una vegada i una altra per la llengua, estrenyent-lo contra el paladar, per a buscar les sensacions dolces en la punta de la llengua. La menor o major graduació alcohòlica, es percep en boca també, perquè l'alcohol produeix una sensació càlida i dolça.

Després es busquen només les sensacions àcides i amargues, els àcids es noten en els laterals de la llengua, i els amargs en la part posterior. Aquests sabors amargs es deuen als tanins, on en el cas dels vins negres, els tanins posen la llengua rasposa i els llavis tirants.

Quan el vi s'escalfa en la boca es comencen a apreciar més les aromes, ja que la boca i el nas estan íntimament lligades. Finalment s'empassa i totes les aromes i sensacions persisteixen en la boca després d'ingerit, aquesta major o menor persistència en boca és la que permetrà distingir-los.

A partir d'ara, i amb aquestes recomanacions ja sabreu degustar amb atenció el vi, apreciant i expressant les seves virtuts i els seus defectes perquè en això consisteix un tast de vi.




 
Utilitzem galetes per ajudar a proporcionar la millor experiència possible a la web. En utilitzar aquest lloc, vostè accepta l'ús de galetes. Més informació
Configuració galetes