Vins d.o. La Mancha

Característiques genèriques

La Mancha té una acusada vocació vitícola, derivada d'un conjunt de característiques que li són intrínseques i naturals per a la producció de raïm i, com a conseqüència, d'uns vins amb peculiaritats definides. La Mancha té una terra plana, sense grans altures i amb una terra vermellosa fruit de sediments miocènics d'estructura calcària. La sequedat és una altra de les seves característiques més acusades, ja que a causa de la seva micro-clima és poc freqüent l'entrada de vents humits, presentant una escassa pluviometria (300 a 350 mm anuals).

D'altra banda, aquesta terra gaudeix de més de 3.000 hores de sol a l'any, per la qual cosa els vins de la Denominació d'Origen La Mancha estan influïts per un ambient d'extremada sequedat i alta insolació, arribant a temperatures properes als 45 ºC. L'orografia és molt plana i el terreny ascendeix de forma constant de nord a sud, passant dels 484 metres sobre el nivell del mar en l'extrem nord als 700 de La Mancha central, descendint després als 645 de Manzanares. S'aconsegueixen cotes de major altura en algunes zones concretes de la província de Conca i en els limítrofs de les Muntanyes de Toledo.

No obstant això, l'altitud mitjana de la major part del vinyer manxec oscil·la entre els 600 i els 800 metres d'altura, la qual cosa unit al seu clima continental extremat propicia que les temperatures dels seus hiverns puguin ser molt baixes, aconseguint xifres de fins a menys 15 ºC. La composició del sòl no és molt variada, predominant les formacions d'argila sorrenca d'un color marró-vermellós, pobre en contingut orgànic i ric en calcària i guix.

De fet, l'abundància de sòls calcaris a La Mancha, la fa propícia per fer vins negres amb gran cos, alcohòlics, bons per a criança, mentre que les calcàries sorrenques concedeixen al vi una bona graduació i una marcada sequedat. La sequedat i l'alta insolació d'aquesta regió redueixen considerablement el risc de malalties criptogàmiques i afavoreix l'adequada maduració dels raïms, donant lloc a vins amb intensitat colorant, en els quals es potencia clarament la intensitat aromàtica de les diferents varietats acollides, depenent de les característiques que cadascuna d'elles tingui.

El cultiu del vi és des de sempre i per tradició parteix de les gents d'aquestes terres, de fet en la Cultura del Vi estan basades moltes dels costums, festes i literatura del poble manxec.

No hem d'oblidar les al·lusions que fan al vi manxec els grans literats del Segle d'Or. Miguel de Cervantes en la seva universal obra El Quixot, fa referències al vi com aquella que diu: “tant lloava el vi que ho posava pels núvols, encara que no s'atrevia a deixar-ho molt en elles perquè no es s’aigualís”.

Encara que els orígens documentats de la viticultura a La Mancha daten els segles XII-XIII després de la repoblació d'aquestes terres en plena Reconquesta, no faltarà qui digui que les vinyes manxegues es remunten a l'època romana. No obstant això, el cultiu dels vinyers a La Mancha aconsegueix la seva màxima expansió a partir de 1940, a causa de la implantació de nombroses cooperatives vinícoles en tota la regió. La viticultura és, a més, la principal activitat econòmica dels municipis que conformen la Denominació d'Origen LA MANCHA.