Vins d.o. Costers del Segre

Característiques genèriques

Els Costers del Segre, un nom molt ben buscat, atès que calia un sintagma que abastés –i acontentés- tantes comarques com engloba, ens ofereix avui una varietat de vins molt satisfactòria: no oblidem que enfront de DO que se circumscriuen a una sola comarca, una vall, una plana (Tarragona, Priorat, Empordà) els Costers van des del Pallars Sobirà, passant per la Noguera i l’Urgell, fins el Segrià i les Garrigues profundes. I això permet unes aromes i un tast de matisos diversos i àdhuc sorprenents: vins negres de musculatura reconeguda, blindats, amb regust de victòria; i vins blancs de graduacions acolorides i torbadorament saborosos al paladar.

L'àrea de la denominació és diversa amb característiques geològiques i climàtiques diferents. El nexe d'unió és la conca mitjana del riu Segre, entre el Pirineu i l'Ebre, i el clima interior i sec, allunyat de la influència marítima i marcat per una insolació elevada, una pluviositat escassa i persistent humitat de les boires d'hivern.

Les vinyes són entre els 200 i 400 m d'altitud. El sòl és calcari recobert de sorra, amb una gran uniformitat a tota la denominació.

Les subzones d'Artesa i del Pallars són les més septentrionals, amb les vinyes de major altitud i influència pirenaica. Raimat, a l'extrem oriental, té un relleu suau i clima continental. La subzona del Segrià, al pla de Lleida, és característica de terres de secà. Les Garrigues i les Valls del Riucorb són terres àrides.

LA VALL DEL CORB

Estem parlant de dues valls confluents, que s’uneixen sota el castell de Maldà. Per dalt, la Vall del Corb, que discorre en horitzontal. Per baix, la del seu sufragani Maldanell, que s’hi acosta de biaix. Tan bon punt ajunten els seus exigus cabals, la suma travessa sense a penes donar senyals d’existència el Pla d’Urgell, per anar a desembocar al Segre prop de Vilanova de la Barca.

El Corb naix vora Santa Coloma de Queralt i conforma una vall recòndita d’una accentuada personalitat que, malgrat els seus innegables atractius naturals i culturals, els turistes si ben just han descobert. Els pobles se succeeixen al llarg del seu curs, molt pròxims els uns als altres, endreçats i plens de vestigis arquitectònics medievals.

La vinya havia estat des de sempre un element indestriable del paisatge adust d’aquelles valls. Se sap que ja en l’edat mitjana els frares i les monges havien propiciat el seu conreu. Els vins obtinguts, domèstics o conventuals, eren forts, d’un caràcter acusat, com correspon a la mateixa idiosincràsia d’aquells secans interiors. Després d’un període de decadència, la producció ha tornat a revifar, a l’empara de la nova DO Costers del Segre, i una bona colla de cellers de nova planta operen ja en la zona.

L’enoturisme s’afegeix a la interessant oferta que convida a visitar aquells paratges. Segons els experts, els vins locals conserven en caràcter genuí, mantenen un grau considerable però moderat i més adaptat als paladars actuals per les noves tècniques d’elaboració. Es veu que l’efecte de la marinada que rebaixa les extremes calors caniculars alenteix la maduració dels raïms i afavoreix l’equilibri dels líquids resultants, tant se val els blancs de baixa acidesa, els negres de bon cos o els nous escumosos que comencen a assolir prestigi i popularitat.