Característiques genèriques

L'origen de les vinyes aragoneses es situa a la regió anomenada Celtíbera, on es trobava la vila romana de Carae (avui Cariñena) dels habitants de la qual se sap que bevien vi barrejat amb mel allà pel segle III abans de Crist.

Del cariñena van parlar en les seves cròniques nombrosos viatgers espanyols i estrangers que es van aventurar per la península. Enrique Cock explica com en 1585 Felipe II va ser rebut en Cariñena amb dues fonts de vi, "una de blanc i una altra de negre, de les quals cadascú bevia qui tenia gana".

La seva trajectòria històrica i l'exemplar comportament dels viticultors de Cariñena en la lluita contra la fil·loxera, una plaga que va arrasar tot el vinyer europeu a la fi del segle XIX, va servir a la població de Cariñena per rebre el títol de ciutat, atorgat pel rei Alfons XIII en 1909.

En 1932, coincidint amb la creació de les denominacions d'origen s'inaugura l'Estació Enològica de Carinyena, des d'on s'impulsen noves tècniques de cultiu i elaboració, però la Guerra Civil i les seves posteriors conseqüències retarden el gir cap a la qualitat fins als anys setanta, poc després que els vins comencessin a ser embotellats.

És en els vuitanta quan es dóna el gran salt qualitatiu en l'elaboració del vi amb la introducció de nous sistemes de cultiu, la inversió en tecnologia i l'adopció de noves pràctiques enològiques.

Cariñena, ocupa una situació geogràfica excepcional, ja que es troba en el mateix eix de comunicacions del Valle de l'Ebre amb Llevant, així com en ple traçat nord-sud que estructura el territori aragonès. Aquesta situació ho converteix en veritable alternativa d'enllaç entre el País Basc i la Comunitat Valenciana. Per la seva proximitat a la frontera francesa, constitueix igualment un enclavament de gran interès des del punt de vista de les relacions culturals i comercials amb Europa. L'autovia que uneix la Comunitat Valenciana amb França a través del territori aragonès aferma encara més el valor estratègic de la situació de Cariñena.

Els viticultors de Cariñena poden considerar-se veritablement privilegiats per la qualitat de les seves terres i del seu clima per al cultiu de la vinya. El sòl, el clima, l'altitud (entre els 400 i els 800 metres) i l'orografia es combinen de diferents maneres per dotar al territori d'una gran aptitud per a l'activitat vitivinícola. Aquesta combinació afavoreix a més l'existència de diferents microclimes, amb el que els vins de la Denominació d'Origen Protegida Cariñena componen, al final, un ampli ventall de possibilitats.

Una peculiar nomenclatura per la qual es coneix i reconeix als vins de Cariñena és la de el “Vi de les Pedres”. En 2011 i en 2012, la D.O.P. Cariñena va llançar la col·lecció de narrativa contemporània de "El Vi de les Pedres". Una iniciativa en la qual diversos autors aragonesos escriuen una novel·la curta sobre Cariñena.

El concepte “Vi de les Pedres” és l'eix de comunicació de diverses campanyes de promoció d'aquests magnífics vins aragonesos.

Zones de producció

Cariñena, situada en ple Vall de l'Ebre, té una extensió de 14.388 hectàrees de vinyer repartides entre les poblacions de Aguarón, Aladrén, Alfamén, Almonacid de la Sierra, Alpartir, Cariñena, Cosuenda, Encinacorba, Longares, Mezalocha, Muel, Paniza, Tosos i Villanueva de Huerva. Prop d'1.540 viticultors s'ocupen directament de les vinyes, que constitueixen sense cap dubte el principal suport econòmic de la comarca.

Varietats de raïm

Raïm Blanc: Garnatxa Blanca, Macabeu, Moscatell d’Alexandria, Parellada.

Raïm Negre: Cabernet Sauvignon, Chardonnay, Garnatxa Negra, Juan Ibañez, Carinyena, Merlot, Monastrell, Syrah, Ull de Llebre, Vidadillo.

  Altres denominacions