Característiques genèriques

La Manxa té una acusada vocació vitícola, derivada d'un conjunt de característiques que li són intrínseques i naturals per a la producció de raïm i, com a conseqüència, d'uns vins amb peculiaritats definides. La Manxa té una terra plana, sense grans altures i amb una terra vermellosa fruit de sediments miocènics d'estructura calcària. La sequedat és una altra de les seves característiques més acusades, ja que a causa de la seva micro-clima és poc freqüent l'entrada de vents humits, presentant una escassa pluviometria (300 a 350 mm anuals).

D'altra banda, aquesta terra gaudeix de més de 3.000 hores de sol a l'any, per la qual cosa els vins de la Denominació d'Origen La Manxa estan influïts per un ambient d'extremada sequedat i alta insolació, arribant a temperatures properes als 45 ºC. L'orografia és molt plana i el terreny ascendeix de forma constant de nord a sud, passant dels 484 metres sobre el nivell del mar en l'extrem nord als 700 de La Manxa central, descendint després als 645 de Manzanares. S'aconsegueixen cotes de major altura en algunes zones concretes de la província de Conca i en els limítrofs de les Muntanyes de Toledo.

No obstant això, l'altitud mitjana de la major part del vinyer manxec oscil·la entre els 600 i els 800 metres d'altura, la qual cosa unit al seu clima continental extremat propicia que les temperatures dels seus hiverns puguin ser molt baixes, aconseguint xifres de fins a menys 15 ºC. La composició del sòl no és molt variada, predominant les formacions d'argila sorrenca d'un color marró-vermellós, pobre en contingut orgànic i ric en calcària i guix.

De fet, l'abundància de sòls calcaris a La Manxa, la fa propícia per fer vins negres amb gran cos, alcohòlics, bons per a criança, mentre que les calcàries sorrenques concedeixen al vi una bona graduació i una marcada sequedat. La sequedat i l'alta insolació d'aquesta regió redueixen considerablement el risc de malalties criptogàmiques i afavoreix l'adequada maduració dels raïms, donant lloc a vins amb intensitat colorant, en els quals es potencia clarament la intensitat aromàtica de les diferents varietats acollides, depenent de les característiques que cadascuna d'elles tingui.

El cultiu del vi és des de sempre i per tradició parteix de les gents d'aquestes terres, de fet en la Cultura del Vi estan basades moltes dels costums, festes i literatura del poble manxec.

No hem d'oblidar les al·lusions que fan al vi manxec els grans literats del Segle d'Or. Miguel de Cervantes en la seva universal obra El Quixot, fa referències al vi com aquella que diu: “tant lloava el vi que ho posava pels núvols, encara que no s'atrevia a deixar-ho molt en elles perquè no es s’aigualís”.

Encara que els orígens documentats de la viticultura a La Manxa daten els segles XII-XIII després de la repoblació d'aquestes terres en plena Reconquesta, no faltarà qui digui que les vinyes manxegues es remunten a l'època romana. No obstant això, el cultiu dels vinyers a La Manxa aconsegueix la seva màxima expansió a partir de 1940, a causa de la implantació de nombroses cooperatives vinícoles en tota la regió. La viticultura és, a més, la principal activitat econòmica dels municipis que conformen la Denominació d'Origen LA MANXA.

Zones de producció

La Manxa, amb les innombrables hectàrees de vinyes que poblen els seus camps, és la zona vitivinícola més extensa del món.

És la regió natural de major extensió d'Espanya, ocupant una superfície de 30.700 quilòmetres quadrats, la qual cosa suposa la meitat de les quatre províncies que la conformen (Albacete, Ciudad Real, Cuenca i Toledo).

Les Normes de Producció de la Denominació d'Origen “La Manxa” donen cabuda a un total de 182 termes municipals: 12 a la província d'Albacete, 58 a Ciudad Real, 66 a Cuenca i 46 a Toledo.

Agrupa a prop de 20.000 viticultores i al voltant de 260 cellers, xifres que la converteixen en un dels principals motors econòmics de la regió. De les empreses que la componen, aproximadament 200 comercialitzen vi embotellat, més de 120 realitzen vendes fora del país i al voltant de 130 produeixen vins amb criança en barrica.

Varietats de raïm

Raïm Blanc: Airen, Moscatell gra petit, Parellada, Pedro Ximénez, Riesling, Sauvignon Blanc, Torrontés, Verdejo, Viognier, Macabeu, Chardonnay y Gewürztraminer.

Raïm Negre: Ull de llebre, Pinot Noir, Garnatxa Negra, Graciano, Màlbec, Mencia, Merlot, Monastrell, Moravia dolç, Petit Verdot, Syrah, Cabernet Sauvignon, Bobal.

  Altres denominacions